El Daniel i l'Abde es troben tots dos junts damunt del material tou. Estan molt ben assentats i es mostren estàtics.
Carme: A què jugueu?
Abde i Daniel: Estem al cotxe.
Carme: Jo també vull pujar.
Abde i Daniel: Tu no hi caps.
Carme: El podríem fer més gran i així hi cabríem tots. Fem un autobús.
Abde i Daniel: Sí!
Altres nens es mostren interessats per la proposta i s'apropen a ajudar-nos. També volen pujar a l'autobús.
Carme: Ara ens falta dos xofers, oi?
El Nil i la Gisela s'ofereixen a fer de conductors i trec una roda de joguina com a volant. Pugen tots els nens i nenes a l'autobús, comença el viatge.
Carme: A on ens portes Nil?
Nil: Anem a Tailàndia.
Gisela i Nil: Ja hem arribat!!!
Tota la quitxalla baixa de l'autobús i comença a córrer i a "nedar". El Nil diu que ha aparcat al costat de la platja.
Ràpid volen tornar a pujar a l'autocar i acabem l'excursió a Londres.
Una tarda per recordar !! ;))))
M'encanta!!! M'encanta que puguin jugar lliurement, que els deixem fer, que es plantegin dubtes i trobin solucions... Que la mestra sàpiga guiar-los i acompanyar-los, respectant les seves decisions... Un gran post on es veu la gran feina, cura i estima amb què es documenta!! Moltes felicitats
ResponElimina